EMBLEMES DE FITES ACONSEGUIDES

CREACIÓ BLOG

BLOC CREAT I COMPARTIT



PARTICIPACIÓ ARGUMENTATIVA AL DEBAT

MAPA CONCEPTUAL FET



REALITZAR L'AVALAUCIÓ D'UN COMPANY

PAC 3: autoavaluació

Respecte a la meva comunicació i participació voluntàri a l'aula, penso que aquesta és correcta, em conecto de manera regular i constant, i intento seguir les indicacions donades a l'assignatura dins sempre dels terminis establerts. Potser les meves intervencions són més per respondre a les activitats o indicacions que es plantegen que per solucionar problemes dels meus companys/es, ja que reconec, que en les TIC tinc més per aprendre que per poder ensenyar.

Referent al blog, vaig penjant les activitats que anem fent i que es demanen, he compartit el meu blog a través de la wiki de l'assignatura i amb la meva signatura i vaig visitant alguns blogs d'altres companys/es per veure també la seva evolució i comparar activitats.

PAC 3: INFORME DE SÍNTESIS

2.   INFORME SÍNTESIS

3.1. Construcció dels mapes conceptuals

Primer que tot, dir que ha estat un gran repte per mi, el poder integrar i sintetitzar d’una manera significativa, tots els conceptes i aprenentatges treballats fins ara, en una imatge gràfica, i espero, que el meu treball i esforç es vegin reflectits al mapa final. 

Primer vaig fer un llistat de les idees principals i claus de l’article de Miquel Domènech i Javier Tirado “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia(2002)” per fer-me una millor idea i estructura mental, de quin nexe havien de tenir aquests conceptes, al mapa final. Primerament, vaig creure interessant, començar el mapa conceptual pels conceptes a destacar d’aquest article, i per això, les dues idees més rellevants penso que són el concepte de determinisme social (posició que vaig haver de defensar al llarg del debat) i determinisme tecnològic, i a partir d’aquest, introduir els conceptes claus de CTS, CIÈNCIA, TECNOLOGIA I SOCIETAT, tot i que aquest cop vaig fer aquest triangle, deixant fora el concepte d’EDUCACIÓ , que l’havia fet servir per l’elaboració del mapa inicial, al lloc de SOCIETAT. 

Amb aquest canvi, no vol dir que l’educació no sigui prou important com per fer una menció particular, sinó que després de donar-li voltes, vaig pensar, que era més adient introduir l’educació aplicada al camp de la tecnologia (com he vist que es feia referència en els aprenentatges a la majoria d’aspectes del: temari, lectures, debat...), i per tant destacant-la com a TECNOLOGIA EDUCATIVA.

A partir d’aquí, vaig començar definint una mica les funcions principals d’aquests 3 conceptes (CIÈNCIA, TECNOLOGIA I SOCIETAT) i les seves característiques, segons els aprenentatges que hem anat fent de les lectures, mòduls, debat..i destacant la rellevància en aquest mapa del concepte de Tecnologia Educativa, amb el seu progrés històric, mites, fonamentació, disciplines...

Per acabar, vaig anar rellegint-me el debat, però sobre tot, la carpeta de síntesis amb les idees més destacades de cada company/a i els apunts que havia pres durant del debat, sobre les aportacions que m’havien semblat més importants per fer les últimes introduccions al mapa conceptual sobretot, referents a l’àmbit educatiu i l’E-A amb les NTIC/TE.

2.2 Comparació entre tots dos mapes

Penso que la comparació entre tots dos mapes, l’inicial i el mapa final, ha estat un procés bàsic d’autoavaluació, que m’ha servit per veure l’evolució continua, que he fet en la construcció d’aquest aprenentatge, elaborat sota la perspectiva constructivista de l’E-A, on l’alumne (en aquest cas jo) és un esser actiu i constructor del seu aprenentatge, que a partir dels seus coneixements previs i interessos, investiga, organitza, manipula, elabora...el seu coneixement, de manera contextualitzada i significativa. Així, el mapa inicial, que havia enfocat bastant bé, ja que desprès he vist que no he hagut de modificar gaire cosa però si he portat a terme un difícil procés de sintetització, relació i ampliació del mapa final, que penso que finalment, ha quedat força complert.

En aquesta elaboració i comparació dels dos mapes, el treball més costos ha estat fer una síntesi i elaboració mental de tot el procés, i saber plasmar-ho de forma clara i entenedora. Per dur a terme aquest camí, he posat en practica diferents competències bàsiques per arribar a un aprenentatge significatiu, i que també s’han complementat del meu bagatge professional com a mestra i estudiant de psicopedagogia, amb tots els aprenentatges recollits al llarg de la meva experiència personal i professional, i dels estudis universitaris tant de magisteri com de psicopedagogia, que m’han servit sobretot per fer les aportacions al camp de l’educació, el constructivisme, i les TIC i desprès, per acabar de relacionar els conceptes de CTS.

2.3 Canvi conceptual

Els models mentals són representacions riques, complexes, interconectades, i multimodals, d’allò que sabem, en aquest cas, es demostra molt clarament al mapa final de les relacions entre CTS, on la construcció més efectiva i productiva es fa a partir dels models computacionals. És a través del programari CMAPTOOLS, que he construït un model visual i computacional de les relacions entre els conceptes de CST facilitant així, externalitat del meu model mental individual, sobre els aprenentatges realitzats.

Tal com s’especifica al cas 3 de la classe de literatura britànica, del material web, voldria fer una comparació/paral·lelisme entre el mapa conceptual i els esquemes que fan servir els estudiants d’aquesta classe per representar els conceptes més importants de forma clara i significativa, i afavorir així la posterior comprensió i retenció de la informació.

Per tant, per avaluar el meu mapa final, si tinc en compte els criteris que s’especifiquen al cas 3, considero he fet servir un nombre adequat de nodes i preposicions, que les relacions entre proposicions és clara i descriptiva, que he fet servir un nivell superior,més centrat i que és l’eix vertebrador del mapa, per situar el triangle dels conceptes més significatius com són CTS i a partir d’aquí, establir diversos nivells posteriors per parla de cadascun i de les relacions que se’n deriven com al cas de la TE.

En la xarxa jeràrquica, es pot dir que hi ha 4 nivells destacats: el triangle interactiu (com a part central, superior i vertebradora de la resta), la tecnologia educativa, l’aprenentatge significatiu i l’aprenentatge constructiu.

El canvi conceptual, fa referència, al procés cognitiu i evolutiu d’ampliació i transformació gradual dels estats de coneixement. Seria la reorganització radical o marcada de les estructures de coneixement .

El canvi més significatiu és l’intencional, i en el meu cas penso que l’he complert, ja que he estat en tot moment predisposada a canviar la meva percepció i si més no a ampliar-la i descobrir noves relacions entre els conceptes estudiats, i per tant, he exercit un alt nivell de compromís conceptual per intentar dur a terme un aprenentatge el més significatiu i enriquidor possible.

Per tant i per acabar, crec que s’ha produït en mi un canvi conceptual en la manera d’entendre les relacions i l’importancia de les tecnologies en la societat i en relació a la ciència i sobretot al comprendre que la tecnologia és una realitat que vivim i que afecta de moltes maneres, directes i indirectes a molts més àmbits dels que m’imaginava, com són sobre tot la importància de la reprocicitat entre ciència i tecnologia, o tecnologia i educació..

3. CONCLUSIONS I REFLEXIONS FINALS

Per concloure, no em vull allargar molt més ni repetir-me per què penso que ho he detallat tot bastant, intentant especificar al màxim, als apartats anteriors, i és per això, que només una idea o concepte principal: ESTEM EN EPOCA DE CANVIS, I HEM DE SABER AVANÇAR AMB AQUEST.
Crec que una de les idees més costoses i difícils d’assimilar és la d’entendre les múltiples relacions que s’estableixen entre CIÈNCIA-TECNOLOGIA I SOCIETAT, on resulta molt complicat saber on s’acaba una i comença l’altra. És per això, que tot i existir les dues posicions defensades al debat: la SOCIODETERMINISTA I TECNODETERMINISTA, la nostra funció principalment com a futurs psicopedagogs, hauria de ser, saber orientar i proporcionar eines i estratègies, per tal que l’alumnat dugui a terme els seus aprenentatges beneficiant-se dels progressos que fa sobretot la tecnologia com un recurs dinamitzador, motivador per l’aprenentatge, i seguint i adaptant-se als canvis (polítics, socials, laborals, econòmics, educatius...) que es produeixen a la nostra societat, amb tanta rapidesa.

PAC 2: Síntesis del DEBAT

a)    Les tecnologies necessiten d’un espai cultural, econòmic i sociopolític determinat, però ara aquest entorn ja està creat, falta que la societat l’aprofiti i s’atreveixi a canviar amb ell; és per això que volem escoles i professors del s.XXI, els alumnes ja els tenim.

Com hem dit al llarg del debat les NT avancen molt ràpidament i estic totalment d’acord en que aquestes necessiten i es creen com a resposta a un espai cultura, econòmic i sociopolític determinat, però de que serveix tindre les millors tecnologies i eines tecnològiques del món si les nostres escoles i la formació que rebem com a professors no ens acompanya per aprofitar-les? Que fem i com ensenyem les TIC a les escoles si la majoria d’aquestes encara no tenen ni per cobrir l’aula d’informàtica amb els suficients ordinadors com per una classe de 20 nens? I quan aquests aparells estan desfasats? O no arriba la connexió a Internet? O no compten amb eines com les pissarres digitals per enfocar l’aprenentatge d’una manera més motivadora i enriquidora? Penso que com ha professionals hauriem de reflexionar sobre aquest aspecte i mentre això no canviï, adaptar les nostres intervencions i ajudes a la realitat que tenim, de la manera més positiva possible.

b) Crec que he fet una bona intervenció al debat, ja que en tot moment i des de l’inici, e intentat seguir les indicacions donades a la guia del debat i als diferents missatges enviats a l’espai de debat. He defensat la postura sociodeterminista, a partir de 4 intervencions. Dos d’ aquestes a la carpeta CT ESCOLA al Fil sobre transmissió de coneixement /Aprendre fent i al Fil sobre competència digital i transversalitat de les TIC; una a la carpeta RELACIÓ CTS al fil LEÓN DORMIDO, i l’última aquesta, a la carpeta de SÍNTESI. A més he tingut en compte fer les meves aportacions en color vermell, deixant un espai de temps mínim de 24h entre cada aportació, i senyalant en cadascuna les premisses en subratllat i la tesis en negreta (com s’havia indicat). 

Sempre abans de participar i desprès d’haver llegit el mòdul, i l’article de TIRADO, he triat el fil en el qual volia intervindré i he consultat els vídeos que es relacionaven amb el tema per tal d’aprofundir en l’apartat i poder fer-me primer un plantejament de la intervenció en brut per tal de passar-la desprès a l’espai de debat. A més he intentat fer alguna nova aportació i un parell de contra argumentacions.

c) CONCLUSIONS I IMPRESSIONS: He de dir que tot i ser un debat bastant extens, crec que ha estat molt profitós i que tot i crec que tots hem fet un esforç a l’hora de participar a les diferents carpetes del debat i intentar sintetitzar i agrupar aquells continguts que ens han cridat més l’atenció, de tot el material que hi havia per consultar, els dos companys/es que vull destacar per la seva bona participació i argumentació en l’espai de debat són:

-Arnau Rius Llorens sobretot per les seves aportacions a la carpeta CT ESCOLA, però també a la seva aportació a la carpeta LA INTEL·LIGÈNCIA DE LA NEVERA I ALTRES FRACTURES, des de la postura sociodeterminista.

-Andrea Pérez Ruiz per la seva intervenció a la carpeta CT Escola, opinant sobre el fil de canvis des de la postura tecnodeterminista.

PAC 3: MAPA FINAL

Aquest és el resultat del meu mapa conceptual sobre els conceptes treballats a la PAC 3 i les relacions entre CTS.