PAC 4: FITXA DISSENY DEL PROJECTE TIC

Disseny de l’activitat


1.Títol de l’activitat

Ajuntant i treient, aprenem els números.


2. Agents personals i tecnologia mediadora

Agents personals:
· Aprenents: 15 Alumnes de segon cicle d’Educació Infanitl (P5) d’una escola de Tarragona.

· Mediadora: 1 mestra d’Educació Infantil i futura psicopedagoga (jo mateixa) d’aquesta mateixa escola de Tarragona.

Tecnologia mediadora: 

· Ús del portal SIMBALOO

· Sala d’informàtica del centre

· Activitats a partir de les JCLIC.

· Wikispace.

· Pàgines web: Ordinador amb connexió a internet i cercador Google.es, per a la cerca d’informació textual i visual. Activitats de la pàgina web www.edu365.cat i d’altres.

· El programari: presentació en Power Point com a recurs de suport explicatiu i expositiu.

· Pissarra digital i càmera fotogràfica per a enregistrar el procés.

3. Presentació, característiques i tipus de problema

Enguany és l’últim curs de la segona etapa d’educació infantil, és a dir, P5, i l’alumnat sempre que arriba a aquest curs, fa un gran canvi en quant a maduració i a sentir-se més grans (ja que a més els influeix que pasen a ser els grans d’Educació infantil, i que també casualment, estem en un edifici a banda del de primària, on l’any que ve hi aniran).

Aquest canvi també s’ha notat perquè s’ha possat de moda, tant a P5 com a cicle inical de primària, les col·leccions de cromos, fet que ha provocat un conflicte pels meus alumnes. Cada día des de que entrem a l’escola fins que sortim, un dels seus interessos i preocupacions és trobar moments per intercanviar cromos, ja sigui: a l’hora del pati, a la fila, al passadís...

Això genera preguntes com:

-Quants cromos tens?Jo tinc...X

-A mi em falten....X per acabar la col·lecció.

-Em dones un? Així en tindré més.

-Et canvio aquest per aquest?
-“Joan” et regalo 2 si em convides al teu cumple.
Tenint en compte les característiques de Jonassen, ens trobem davant d’un problema:

-Ben estructurat, propi de les escoles, que consisteixen un estat inicial ben definit que és, la necessitat de saber resoldre operacions bàsiques com la suma i la resta (o dit d’una altra manera, afegir i treure) que fan servir o necessiten per resoldre situacions com l’esmentada a l’enunciat, i amb l’objectiu de veure quines accions o estratègies, requereixen per la seva resolució. Aquest treball, requereix un esforç comú i per tant, cooperatiu del treball de la recta numèrica, la descomposició del nombre... per tal de compartir i comparar avenços i descobriments, que aniran comprovant els aprenents (de manera individual) a partir, de l’aplicació, d’un nombre limitat de regles i principis que s’organitzen en una disposició previsible, que serien els pertinents als algoritmes d’operacions aritmètiques elementals, com són la suma i la resta. Aquestes, tenen respostes correctes i convergents, i un procés de solució presentat i preescrit.

- No posseeix gran complexitat, ja que impliquen un conjunt restringit de factors o variables. En aquest cas, l’ús de les TIC requerirà un conjunt restringit de factors o variables que intervindran en la resolució del problema fent servir: pàgines web com www.edu365.cat, simbaloo, power point, programari jclic...ja que l’ alumnat ja ha pogut treballar a través d’aquestes altres continguts i per tant aprofundir en el seu funcionament, a les hores d’informàtica. D’altra banda, pel que fa a la resolució de la suma o resta, hauran de veure, comprovar i deduir el procés i estratègies que els hi porten a una bona resolució d’aquesta i això, ja pot esdevenir-se una mica més complex. 

- En referència a l’especificitat de camp, és un problema molt específic i situat, ja que la dificultat per resoldre aquest tipus d’operacions aritmètiques, neix a partir d’una necessitat creixent dels nens amb els cromos i el seu intercanvi, i amb aquesta, es posa de manifest, un augment de nivell en la manipulació dels números a l’aula, que és propera i real per ells.

-Les habilitats per a resoldre el problema inicial, són específiques del domini dels nombres dins el context escolar, i posteriorment social, o familiar. 

-La tipologia de solució de problemes, encaixa dins els problemes algorítmics, que són uns dels més comuns a l’escola, ja que la majoria d’estudiants, resolen problemes mitjançant un conjunt rígid i finit de procediments, amb decisions limitades i predictibles. Solucionar algoritmes aritmètics elementals, com la suma i la resta, requereix comprensió, producció numèrica i càlcul, a través de sistemes de processament de números dels estudiants, com són la comprensió intel·lectual que complementa els procediments de càlcul. 

4. Origen del problema

· Punt de vista de l’aprenent: Tinc X cromos, em dones més? Jo tinc menys que...el Joan té més que...Si el Gabriel em regala 2 el convido al meu aniversari. Em falten X cromos per acabar la col·lecció.

· Què farà el mediador?: D’acord a les preguntes, inquietuds i mancances dels meus alumnes, intentaré com a mestra tutora donar resposta a aquestes, ensenyant/mostrant el camí que seguim a Educació Infantil amb la descoberta dels nombres. Com neix aquesta descoberta (de la diferencia dels símbols, entre lletres i números que tenim al nostre entorn, discriminació dels nombres, associació del nombre amb la quantitat, ordenació de la tira numèrica..), com els treballem a l’aula? On trobem números? A la pràctica, què fem que ens requereixi arribar a la suma? En quines situacions ens hem trobat? Partirem de situacions motivadores que ens proporcionaran i facilitaran les TIC, per veure i comprovar que per arribar a la suma i la resta, hi ha tot un treball de nombres previ, molt significatiu, que fa que a través d’un model d’aprenentatge constructiu, arribem a la suma i la resta. Han d’observar, que aquesta no és una operació aïllada i mecànica que el mestre li planteja mentalment o al paper, sinó que ens la trobem en situacions reals, i que per arribar a resoldre-les hem d’haver treballat primer i interioritzat altres aspectes importants com són: observació dels nombres, discriminació d’aquests, l’associació grafia-quantita, la descomposició, l’ordenació…

5. Context de l’activitat

Aquesta activitat es durà a terme en un context educatiu formal, que és l’escolar, i occidental, on l’alumnat farà unes 4 hores setmanals d’àrea matemàtica (tot i que a infantil es treballa molt de manera globalitzada i en d’altres moments, sorgeix espontàniament el llenguatge matemàtic, com per exemple quan fem un projecte, a la psicomotricitat, en les rutines..). Tot i que ells han de ser conscients, que les matemàtiques, i més concretament la suma i la resta, no només es treballa a l’escola sinó que ens les podem trobar a la vida quotidiana o al nostre entorn més proper, i serà important, saber resoldre-les en altres contextos. Així doncs, la globalització juga un paper important.

Partint d’aquestes base, és normal que els alumnes es bloquegin i es plantegin per què és important o necessari fer sumes i restes, i ho hem de treballar tants dies i durant tant de temps a l’aula. El problema neix, quan ho fan de manera mecànica, per què no s’han treballat o elaborat les estratègies adequades per arribar a aquest punt i veure, quin raonament lògic matemàtic, ens ajuda a resoldre aquestes operacions. A l’escola i més en aquesta etapa de l’educació intentarem partir de la seva curiositat per elements, materials, situacions de joc, etc.. per despertar la seva motivació i arribar a entendre aquest procés, per tal de poder aplicar-ho en qualsevol lloc i moment, ve sigui al context escolar, familiar, o en un futur laboral.

6. Característiques del grup

-Cognitives: és un grup bastant homogeni, ja que dels 15 alumnes que tinc, la majoria (uns 11) són força intel·ligents a nivell general i obtenen molts bons resultats en les tres àrees d’infantil (descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn, i comunicació i llenguatges), inclòs en llenguatge matemàtic. Traient aquesta majoria, tinc un grup de 4 alumnes dels quals, un ha repetit p4 i presenta un retard del 42%, i els altres 3, que porten un ritme una mica més lent a l’aprenentatge, els hi falta maduresa i estimulació, sobretot a nivell de llenguatge i autonomia. Això sí, pel que fa als aprenentatges en general i a les TIC en particulars, són un grup molt receptiu i motivat, que els atreu molt les NT, sobretot pel que fa a l’ús dels ordinadors i la pissarra digital.

- Emocionals: tot hi haver-hi un cas especial d’una nena d’acolliment familiar que presenta una mica de desequilibri emocional, i en certs moments reaccions desmesurades, la resta del grup, treient 4 o 5 més immadurs, és bastant empàtic, s’ajuden molt entre ells, es busquen per jugar junts, es preocupen per lo que els hi passa als altres ....

Podríem dir que dins l’aula, les seves emocions, es condicionen per si són o no amics, si es barallen i un ja no parla a l’altre, o no el convida al seu aniversari, si els renyes o no pel seu comportament, si es queden castigats per alguna raó, etc.. Sobretot, destaca un líder a la classe, que per sort a nivell d’aprenentatge i actitud és bastant bo, i al qual la majoria volen semblar-se o complaure. En general però, es mostren feliços al dia a dia a l’aula, tenen ganes d’aprendre.

- Actitudinals: és un grup bastant bo, que es porten bastant bé, fan cas, respecten als altres... tot i que si que hi ha un nombre bastant alt d’ells (uns 7-8) que presenten una actitud inquieta, moguda, de no parar... que fa que la dinàmica de la classe s’hagi d’anar parant per aturar-los. També hi ha dos o tres alumnes que presenten actituds molt infantils, perquè a casa són fills únics i potser, és la seva manera d’intentar cridar l’atenció i aconseguir el que volen. 

En general és un bon grup, molt innocent, respectuós, curiós i motivat cap a l’aprenentatge.

-Físiques: són alumnes de 4/5 anys, sense cap discapacitat física, i que porten unes rutines i hàbits de vida saludable (en quan al menjar, descans, higiene...).

Tenint de referència tot l’esmentat, tant a nivell individual com de grup, penso que desprès dels 3 anys que porto amb ells (des de P3) i del meu coneixements i experiències sobre aquests, el més convenient i profitós, és fer servir una metodologia constructivista, basada en el treball cooperatiu.

7. Competències i objectius d’aprenentatge

CAPACITATS:

· Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma

C3 Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

· Aprendre a pensar i a comunicar 

C4 Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

C5 Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

· Aprendre a descobrir i tenir iniciativa 

C9 Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

Pel desenvolupament d’aquestes capacitats i la consecució progressiva dels objectius, s’entén que la intervenció de les persones educadores ha d’actuar en els tres àmbits d’experiència que tenen sentit per a l’infant de 0 a 6 anys i que necessita per a desenvolupar-se: un mateix, l’entorn i els llenguatges.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE:

· Participació i treball en grup cooperatiu, respectant el rol i paper de cadascú, i ajudant-se mútuament (quan sigui necessari).

· Avaluació i coavaluació del procés d’aprenentatge.

· Potenciar l’ús, motivació i significació, cap a les NTIC.

· Observar el context de vida quotidiana, des d’una perspectiva quantitativa.

· Reconèixer i comprendre els nombres fins al 9.

· Representar de forma concreta, pictòrica, simbòlica i amb la grafia convencional, els nombres fins al 9.

· Composar i descompondre quantitats fins al 9, com a part important del procés de la suma.

· Realitzar accions d’ajuntar, afegir i reunir fins a 9 objectes, observant els resultats i comprenent els canvis d’aquestes accions.

· Introduir l’operador simbòlic de l’operació de la suma (el signe +).

· Ajuntar dues quantitats i expressar el resultat de l’operació.

- Ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats. 

· Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d'empatia i col·laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica. 

· Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc (a través de les TIC) i altres formes de representació. 

· Comprendre les intencions comunicatives d'altres infants i persones adultes i expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc. 

·Aprendre i gaudir de l' aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d'una manera cada vegada més estructurada.

· Gaudir de l’ús de les TIC com a mitjà per l’E-A.

8. Continguts
Els continguts han de contribuir a l’adquisició de la següent estructura de treball, dels diferents conceptes matemàtics, implicats suma i la resta:

1. Observació
2. Interioritació i anàlisi de l’observat
3. Verbalització d’accions realitzades i trobades
4. Plantejament conscient d’un interrogant i voluntat de resoldre’l
5. Descoberta d’estratègies o camins cap a la solució
6. Entrenament i aprenentatge de tècniques
Expressió de propietats numèriques amb el llenguatge matemàtic.


Conceptuals:

DE LES MATEMÀTIQUES


Els nombres del 0 al 9.
La composició i descomposició dels nombres fins al 9.
L’ordenació dels nombres del 0-9.
El comptatge endavant i enrere dels nombres 0-9.
L’agrupació d’elements segons el nombre.
La suma.

DE LES TIC

Conceptuals:

- Definició de les TIC.
-Com s’utilitzen i per a què (JCLIC, Pissarra digital, power point, pàgines web, internet).

· Procedimentals:

-Desenvolupament d’un rol cooperatiu i participatiu, dins el grup classe.
- Ús de les TIC de manera adient: pissarra digital, programari, simbaloo, power point.
- Anàlisis, manipulació, elaboració i resolució d’estratègies i habilitats matemàtiques (a través de les TIC), per resoldre els possibles conflictes que vagin sorgint.


Actitudinals:


Participació, respecte pels companys, cooperació amb el grup, interès per l’activitat i actitud positiva davant l’aprenentatge constructiu en xarxa.
Valoració de la feina de la classe i dels seus resultats.
Decisió i iniciativa per buscar solucions i per la resolució d’operacions matemàtiques.
Capacitat d’anàlisi i esperit crític.
Esperit de cooperació i de treball en equip.
Sentiment de goig i felicitat en fer matemàtiques.
Motivació i gaudi, pels aprenentatges amb les TIC.

9. Previsió, seqüència d’activitats i descripció del paper de les TICs

Les activitats en forma de joc, sempre són un repte que desperta en els alumnes, l’interès, afavoreix la descoberta, fomenta les actituds d’escolta i de respectar el torn, i en definitiva, de cooperació i de respecte vers els altres.

És per això, que en aquestes, les TIC, juguen un paper molt important: s’utilitzen les TIC com un recurs útil, facilitador, motivador, dinàmic...així com un mitjà de trobada per l’E-A cooperatiu, significatiu i funcional del grup classe. Per tant, les TIC tenen un paper prioritari al procés d’aprenentatge dels alumnes.

SESSIÓ 1: INTRODUCCIÓ A LA SUMA. En aquesta sessió parlarem de que és la suma com operació matemàtica, per a que serveix, on la podem observar, en quin format... etc.. Es farà a través d’un power point.

SESSIÓ 2: CAMINS PREVIS A LA SUMA. Farem diverses activitats TIC per dominar els nombres fins al 9 i així poder entendre i dur a terme aquest procés de sumar i restar, de manera significativa. Ho farem a partir de jocs de diferents pàgines web, on han de:

-trobar quin número falta en una sèrie.
-Contar
(www.clicatic.org/recursos/educacion-infanitl_matematicas)
-Treballar el comptatge a partir de la tira númerica amb abacs.
(www.ed365.cat)
SESSIÓ 3: CONTINUEM TREBALLANT ELS NÚMEROS. Encara en aquesta sessió continuarem treballant i reforçant els nombres fins al 9.
-Contant
-Identificant el nombre segons la grafia convencional i la quantitat oferida.
(www.catasus.wix.com/matematicas-infantiles)
-Activitats al programari JCLIC.
SESSIÓ 4: LA SUMA.
-Comptar i sumar (amb dibuixos)
(www.clicatic.org/recursos/educacion-infanitl_matematicas)
-Sumes
www.vedoque.com/juegos/juego.php?j=suma-monedas&l=es
-Càlcul mental a través de series de 1-5
-Sumes de màxim 9 de resultat
Wikirecursos.tic.wikispaces.com/matemáticas

10. Fonamentació psicopedagògica del disseny

Basant-nos en el punt de partida d’aquest projecte, que té com objectiu respondre i cercar respostes, a un conflicte que neix de l’alumnat i de la seva curiositat, neguit...diríem que ens fonamentem en l’aprenentatge constructivista de Jonassen, que es basa en model pel disseny d’ambients d’aprenentatge constructivista, que emfatitza el paper de l’aprenent en la construcció del coneixement (aprendre fent). A partir d’aquí, partim de la ZDP de Vigotski, per proporcionar a l’alumnat l’ajuda necessària en els seus aprenentatges i partint sempre dels seus coneixements previs. Per tant, es pretén un aprenentatge significatiu i funcional de les matemàtiques i més concretament de la suma, que parteixi d’un canvi conceptual, a partir d’una autoavaluació inicial, el desenvolupament del projecte i una avaluació/coavaluació final, per comparar el model mental a nivell individual dels alumnes i a nivell grupal. Aquest aprenentatge, sempre haurà d’estar contextualitzat, que partirà dels coneixements previs i interessos de l’alumne, de la seva participació i intervenció, tant individual com grupal (aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu) per tractar de donar resposta als diferents conflictes que vagin sorgint, de manera reflexiva i tenint en comte les NT com a eina facilitadora de tot aquest aprenentatge. Aquest aprenentatge fomenta la interacció entre el triangle interactiu que formen alumne-contingut- professor.

11. Procediments i criteris d’avaluació
Els criteris d’avaluació van lligats a les capacitats i objectius assolir.
En aquesta etapa primerenca on l’alumnat té entre 4, 5 i 6 anys, l’avaluació sol ser un procés continu que parteix de l’observació dels seus aprenentatges, evolució, capacitats...i que pot variar molt d’un alumne a un altre, en funció de la diferencia d’edat. Alumnes que siguin de primers d’anys tindran per norma, un nivell maduratiu, reflexiu, cognitiu...molt més elaborat i madur que un nen de finals d’any, amb el qual es pot emportar gairebé un any de diferencia. Es per això que basant-nos en l’aprenenentatge constructivista, sempre es respecta molt el ritme d’aprenentatge de cada alumne i a través de la ZDP de Vigotski, s’intenta donar suport a aquells alumnes que ho necessitin i sempre en la mesura necessària. Per tant, l’avaluació serà continua, però es tindrà en compte el moment inicial (amb una autoavaluació) i el final, a partir d’observar i comentar, els avenços grupals i individuals.

12. Previsió de temporització

El projecte es realitzarà en 5 sessions (com una mostra) d’una hora repartides en dues setmanes, tot i que es treballarà de manera continua al llarg de tot el curs.

Dimarts 25 de novembre:

Explicació inicial i organització de les tasques a dur a terme.

Divendres 28 de novembre:

Realització de les diferents activitats a l’aula d’informàtica.

Dimarts 2 de desembre:

Realització de les diferents activitats a l’aula d’informàtica.

Dijous 4 de desembre.

Realització de les diferents activitats a l’aula d’informàtica

Divendres 5 de desembre:

Reflexió final i conjunta, observació de canvis i dificultats sorgides.


13. BIBLOGRAFIA I WEBGRAFIA

· CABRERO, J. Mòdul didàctic 1. Educació i tecnologia: fonaments . Noves tecnologies d’informació i comunicació en educació. Barcelona: UOC.
· JONASSEN, D. Mòdul didàctic 3. TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. Noves tecnologies d’informació i comunicació en educació. Barcelona: UOC.
· JONASSEN, D. Mòdul didàctic 4. Casos: Creació de models a la classe. Barcelona: UOC.
· CANALS, M.A. (2000). Viure les matemàtiques de 3 a 6 anys.Barcelona:Gráficas y Encuadernaciones Reunidas Tambor del Bruc.

www.clicatic.org/recursos/educacion-infanitl_matematicas

www.ed365.cat)

www.catasus.wix.com/matematicas-infantiles

www.vedoque.com/juegos/juego.php?j=suma-monedas&l=es

Wikirecursos.tic.wikispaces.com/matemáticas

PAC 4: Mapa conceptual FONAMENTACIÓ PROJECTE TIC

PAC 4: Mostres documentals del projecte final

EMBLEMES DE FITES ACONSEGUIDES

CREACIÓ BLOG

BLOC CREAT I COMPARTIT



PARTICIPACIÓ ARGUMENTATIVA AL DEBAT

MAPA CONCEPTUAL FET



REALITZAR L'AVALAUCIÓ D'UN COMPANY

PAC 3: autoavaluació

Respecte a la meva comunicació i participació voluntàri a l'aula, penso que aquesta és correcta, em conecto de manera regular i constant, i intento seguir les indicacions donades a l'assignatura dins sempre dels terminis establerts. Potser les meves intervencions són més per respondre a les activitats o indicacions que es plantegen que per solucionar problemes dels meus companys/es, ja que reconec, que en les TIC tinc més per aprendre que per poder ensenyar.

Referent al blog, vaig penjant les activitats que anem fent i que es demanen, he compartit el meu blog a través de la wiki de l'assignatura i amb la meva signatura i vaig visitant alguns blogs d'altres companys/es per veure també la seva evolució i comparar activitats.

PAC 3: INFORME DE SÍNTESIS

2.   INFORME SÍNTESIS

3.1. Construcció dels mapes conceptuals

Primer que tot, dir que ha estat un gran repte per mi, el poder integrar i sintetitzar d’una manera significativa, tots els conceptes i aprenentatges treballats fins ara, en una imatge gràfica, i espero, que el meu treball i esforç es vegin reflectits al mapa final. 

Primer vaig fer un llistat de les idees principals i claus de l’article de Miquel Domènech i Javier Tirado “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia(2002)” per fer-me una millor idea i estructura mental, de quin nexe havien de tenir aquests conceptes, al mapa final. Primerament, vaig creure interessant, començar el mapa conceptual pels conceptes a destacar d’aquest article, i per això, les dues idees més rellevants penso que són el concepte de determinisme social (posició que vaig haver de defensar al llarg del debat) i determinisme tecnològic, i a partir d’aquest, introduir els conceptes claus de CTS, CIÈNCIA, TECNOLOGIA I SOCIETAT, tot i que aquest cop vaig fer aquest triangle, deixant fora el concepte d’EDUCACIÓ , que l’havia fet servir per l’elaboració del mapa inicial, al lloc de SOCIETAT. 

Amb aquest canvi, no vol dir que l’educació no sigui prou important com per fer una menció particular, sinó que després de donar-li voltes, vaig pensar, que era més adient introduir l’educació aplicada al camp de la tecnologia (com he vist que es feia referència en els aprenentatges a la majoria d’aspectes del: temari, lectures, debat...), i per tant destacant-la com a TECNOLOGIA EDUCATIVA.

A partir d’aquí, vaig començar definint una mica les funcions principals d’aquests 3 conceptes (CIÈNCIA, TECNOLOGIA I SOCIETAT) i les seves característiques, segons els aprenentatges que hem anat fent de les lectures, mòduls, debat..i destacant la rellevància en aquest mapa del concepte de Tecnologia Educativa, amb el seu progrés històric, mites, fonamentació, disciplines...

Per acabar, vaig anar rellegint-me el debat, però sobre tot, la carpeta de síntesis amb les idees més destacades de cada company/a i els apunts que havia pres durant del debat, sobre les aportacions que m’havien semblat més importants per fer les últimes introduccions al mapa conceptual sobretot, referents a l’àmbit educatiu i l’E-A amb les NTIC/TE.

2.2 Comparació entre tots dos mapes

Penso que la comparació entre tots dos mapes, l’inicial i el mapa final, ha estat un procés bàsic d’autoavaluació, que m’ha servit per veure l’evolució continua, que he fet en la construcció d’aquest aprenentatge, elaborat sota la perspectiva constructivista de l’E-A, on l’alumne (en aquest cas jo) és un esser actiu i constructor del seu aprenentatge, que a partir dels seus coneixements previs i interessos, investiga, organitza, manipula, elabora...el seu coneixement, de manera contextualitzada i significativa. Així, el mapa inicial, que havia enfocat bastant bé, ja que desprès he vist que no he hagut de modificar gaire cosa però si he portat a terme un difícil procés de sintetització, relació i ampliació del mapa final, que penso que finalment, ha quedat força complert.

En aquesta elaboració i comparació dels dos mapes, el treball més costos ha estat fer una síntesi i elaboració mental de tot el procés, i saber plasmar-ho de forma clara i entenedora. Per dur a terme aquest camí, he posat en practica diferents competències bàsiques per arribar a un aprenentatge significatiu, i que també s’han complementat del meu bagatge professional com a mestra i estudiant de psicopedagogia, amb tots els aprenentatges recollits al llarg de la meva experiència personal i professional, i dels estudis universitaris tant de magisteri com de psicopedagogia, que m’han servit sobretot per fer les aportacions al camp de l’educació, el constructivisme, i les TIC i desprès, per acabar de relacionar els conceptes de CTS.

2.3 Canvi conceptual

Els models mentals són representacions riques, complexes, interconectades, i multimodals, d’allò que sabem, en aquest cas, es demostra molt clarament al mapa final de les relacions entre CTS, on la construcció més efectiva i productiva es fa a partir dels models computacionals. És a través del programari CMAPTOOLS, que he construït un model visual i computacional de les relacions entre els conceptes de CST facilitant així, externalitat del meu model mental individual, sobre els aprenentatges realitzats.

Tal com s’especifica al cas 3 de la classe de literatura britànica, del material web, voldria fer una comparació/paral·lelisme entre el mapa conceptual i els esquemes que fan servir els estudiants d’aquesta classe per representar els conceptes més importants de forma clara i significativa, i afavorir així la posterior comprensió i retenció de la informació.

Per tant, per avaluar el meu mapa final, si tinc en compte els criteris que s’especifiquen al cas 3, considero he fet servir un nombre adequat de nodes i preposicions, que les relacions entre proposicions és clara i descriptiva, que he fet servir un nivell superior,més centrat i que és l’eix vertebrador del mapa, per situar el triangle dels conceptes més significatius com són CTS i a partir d’aquí, establir diversos nivells posteriors per parla de cadascun i de les relacions que se’n deriven com al cas de la TE.

En la xarxa jeràrquica, es pot dir que hi ha 4 nivells destacats: el triangle interactiu (com a part central, superior i vertebradora de la resta), la tecnologia educativa, l’aprenentatge significatiu i l’aprenentatge constructiu.

El canvi conceptual, fa referència, al procés cognitiu i evolutiu d’ampliació i transformació gradual dels estats de coneixement. Seria la reorganització radical o marcada de les estructures de coneixement .

El canvi més significatiu és l’intencional, i en el meu cas penso que l’he complert, ja que he estat en tot moment predisposada a canviar la meva percepció i si més no a ampliar-la i descobrir noves relacions entre els conceptes estudiats, i per tant, he exercit un alt nivell de compromís conceptual per intentar dur a terme un aprenentatge el més significatiu i enriquidor possible.

Per tant i per acabar, crec que s’ha produït en mi un canvi conceptual en la manera d’entendre les relacions i l’importancia de les tecnologies en la societat i en relació a la ciència i sobretot al comprendre que la tecnologia és una realitat que vivim i que afecta de moltes maneres, directes i indirectes a molts més àmbits dels que m’imaginava, com són sobre tot la importància de la reprocicitat entre ciència i tecnologia, o tecnologia i educació..

3. CONCLUSIONS I REFLEXIONS FINALS

Per concloure, no em vull allargar molt més ni repetir-me per què penso que ho he detallat tot bastant, intentant especificar al màxim, als apartats anteriors, i és per això, que només una idea o concepte principal: ESTEM EN EPOCA DE CANVIS, I HEM DE SABER AVANÇAR AMB AQUEST.
Crec que una de les idees més costoses i difícils d’assimilar és la d’entendre les múltiples relacions que s’estableixen entre CIÈNCIA-TECNOLOGIA I SOCIETAT, on resulta molt complicat saber on s’acaba una i comença l’altra. És per això, que tot i existir les dues posicions defensades al debat: la SOCIODETERMINISTA I TECNODETERMINISTA, la nostra funció principalment com a futurs psicopedagogs, hauria de ser, saber orientar i proporcionar eines i estratègies, per tal que l’alumnat dugui a terme els seus aprenentatges beneficiant-se dels progressos que fa sobretot la tecnologia com un recurs dinamitzador, motivador per l’aprenentatge, i seguint i adaptant-se als canvis (polítics, socials, laborals, econòmics, educatius...) que es produeixen a la nostra societat, amb tanta rapidesa.

PAC 2: Síntesis del DEBAT

a)    Les tecnologies necessiten d’un espai cultural, econòmic i sociopolític determinat, però ara aquest entorn ja està creat, falta que la societat l’aprofiti i s’atreveixi a canviar amb ell; és per això que volem escoles i professors del s.XXI, els alumnes ja els tenim.

Com hem dit al llarg del debat les NT avancen molt ràpidament i estic totalment d’acord en que aquestes necessiten i es creen com a resposta a un espai cultura, econòmic i sociopolític determinat, però de que serveix tindre les millors tecnologies i eines tecnològiques del món si les nostres escoles i la formació que rebem com a professors no ens acompanya per aprofitar-les? Que fem i com ensenyem les TIC a les escoles si la majoria d’aquestes encara no tenen ni per cobrir l’aula d’informàtica amb els suficients ordinadors com per una classe de 20 nens? I quan aquests aparells estan desfasats? O no arriba la connexió a Internet? O no compten amb eines com les pissarres digitals per enfocar l’aprenentatge d’una manera més motivadora i enriquidora? Penso que com ha professionals hauriem de reflexionar sobre aquest aspecte i mentre això no canviï, adaptar les nostres intervencions i ajudes a la realitat que tenim, de la manera més positiva possible.

b) Crec que he fet una bona intervenció al debat, ja que en tot moment i des de l’inici, e intentat seguir les indicacions donades a la guia del debat i als diferents missatges enviats a l’espai de debat. He defensat la postura sociodeterminista, a partir de 4 intervencions. Dos d’ aquestes a la carpeta CT ESCOLA al Fil sobre transmissió de coneixement /Aprendre fent i al Fil sobre competència digital i transversalitat de les TIC; una a la carpeta RELACIÓ CTS al fil LEÓN DORMIDO, i l’última aquesta, a la carpeta de SÍNTESI. A més he tingut en compte fer les meves aportacions en color vermell, deixant un espai de temps mínim de 24h entre cada aportació, i senyalant en cadascuna les premisses en subratllat i la tesis en negreta (com s’havia indicat). 

Sempre abans de participar i desprès d’haver llegit el mòdul, i l’article de TIRADO, he triat el fil en el qual volia intervindré i he consultat els vídeos que es relacionaven amb el tema per tal d’aprofundir en l’apartat i poder fer-me primer un plantejament de la intervenció en brut per tal de passar-la desprès a l’espai de debat. A més he intentat fer alguna nova aportació i un parell de contra argumentacions.

c) CONCLUSIONS I IMPRESSIONS: He de dir que tot i ser un debat bastant extens, crec que ha estat molt profitós i que tot i crec que tots hem fet un esforç a l’hora de participar a les diferents carpetes del debat i intentar sintetitzar i agrupar aquells continguts que ens han cridat més l’atenció, de tot el material que hi havia per consultar, els dos companys/es que vull destacar per la seva bona participació i argumentació en l’espai de debat són:

-Arnau Rius Llorens sobretot per les seves aportacions a la carpeta CT ESCOLA, però també a la seva aportació a la carpeta LA INTEL·LIGÈNCIA DE LA NEVERA I ALTRES FRACTURES, des de la postura sociodeterminista.

-Andrea Pérez Ruiz per la seva intervenció a la carpeta CT Escola, opinant sobre el fil de canvis des de la postura tecnodeterminista.

PAC 3: MAPA FINAL

Aquest és el resultat del meu mapa conceptual sobre els conceptes treballats a la PAC 3 i les relacions entre CTS.

PAC 1 : QÜESTIONS DE DESENVOLUPAMENT BREU

QÜESTIONS DE DESENVOLUPAMENT BREU

1. Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.

Penso que el progrés en el coneixement tecnològic i científic, millora i optimitza i potser si determina en part, per una banda el progrés econòmic,ja que són els països desenvolupats o amb una millor situació econòmica, qui normalment aposten i inverteixen econòmicament en progrés i cultura, tecnològica i científica.  A la vegada, un país amb una bona cultura tecnològica i científica, normalment serà un país en progrés econòmic (pel comentat anteriorment) i per tant en progrés social, ja que la població cada vegada més, fem us de les tecnologies per avançar a nivell personal, professional i acadèmic, ja que ens permet com hem dit obrir mires cap a un món ple de recursos, accessos, informació, globalització, simultaneïtat...Per tant podríem dir,  un bon coneixement tecnològic i científic, si pot determinar un progrés econòmic  i social a l’hora de facilitar recursos, informació i relacions... però  no garantirà que millori el progrés econòmic o social, ja que per a que això passi, entren en joc un ampli ventall de factors.

2. ¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?

Crec que les diferents tecnologies forment part d’un ventall de recursos, que l’ésser humà de cada societat i d’acord a la seva cultura, ideologia, subjectivitat, etc... donarà un ús o altre, en funció de les seves creences i necessitats. Per tant, no crec que la fonamentació científica de les diferents tecnologies sigui garantia de neutralitat ideològica d’aquesta.

3. Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.

No del tot. Tal i com evoluciona la nostra les NT en la nostra societat del coneixement, penso que és un recurs, una font d’informació i coneixement, molt important per d’ur a terme de manera enriquidora, i més rapida,  la nostra tasca com a docents o futurs psicopedagogs, ja que en aquesta podem trobar infinitat de coneixements, activitats més dinàmiques i motivadores per l’alumnat, informació, una via d’interrelació, d’avaluació...  Però tampoc crec que sigui tant com indispensable perquè fins fa uns anys, es duia a terme l’educació sense les TIC de manera eficaç i de qualitat. Si que és cert que si aquestes avancen en la nostra societat, l’escola haurà de progressar i evolucionar paral·lelament de igual manera en l’ús d’aquestes (i certament ha passat a ser en els últims anys, una competència bàsica de l’educació) per no quedar-se enrere d’aquest canvi social.

4. ¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?

Una causa important és la rapidíssima evolució de les NT que avança cada cop més a pases agegantades i que ha generat la globalització d’informació, comunicacions i relacions. A banda d’això, han hagut canvis econòmics,socials, tecnològics, ideològics...deguts a causes: polítiques, a l’augment de l’ immigració, la convivència amb noves llengües, la globalització, els canvis en l’estructura familiar ... que han influït molt en la situació en la que ens trobem ara.

5. Defineix en una frase la Tecnologia Edicatova. Digues quin és el seu objecte d’estudi.

La TE seria un conjunt de recursos facilitadors de coneixement, informació i comunicació, aplicables a l’E-A amb l’objectiu de facilitar l’aprenentatge i millorar la qualitat educativa, per adaptar l’educació als canvis que es produeixen a la societat actual.

6. Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement

Transmissió de coneixement seria per exemple una classe tradicional de les de tota la vida, on el professor es troba al capdavant de l’alumnat i els hi proporciona informació sobre per exemple l’època de la revolució industrial durant 50 min. I la construcció del coneixement o constructivisme, és quan alumne-professor-contingut i context/ambient construeixen junts el coneixement, a partir de prendre a l’alumne com a subjecte principal d’aquesta construcció, on es partirà dels seus coneixements previs, motivacions, interessos, estat maduratiu, col·laboració amb el grup, etc... per anar construint el coneixement (per exemple en un projecte sobre els mitjans de transports on han de cercar estratègies per trobar informació de manera cooperativa)i on el mestre serà un guia, observador, avaluador...

7. Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".

Estic totalment d’acord. Com a mestra d’educació Infantil, penso que el context, l’entorn, és molt important per l’alumne ja que forma part de la seva identificació, localització, situació... L’alumne, sobretot a les primeres edats, necessita d’un context ben delimitat, organitzat...per construir coneixement, a partir de trobar-se segur, en confiança... i trobar sentit al que fa i a on es troba. Aquest context a gran escala és la Ciutat on viu, l’escola on va, i de manera més propera, seria l’aula on es troba...i a partir d’aquí l’alumne establirà relacions amb aquests als seus aprenentatges intentant trobar un significat i lligam a tot.

8. ¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i  posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?

Sincerament fins ara, no m’ho havia plantejat i tampoc havia tingut gaire temps per indagar-hi, però arrel de llegir aquesta pregunta, m’he ficat al campus i he modificat algunes coses com la signatura de correu (que l’he afegida) o nombre de missatges visualitzats.

9.    Comptes amb els coneixements previs que el Pla docent indica per poder ser eficaç durant el desenvolupament de l’assignatura? Fins a quin punt? Pots instal·lar programari, iniciar l’exploració de nou programari pel teu compte, gestionar arxius i comptes amb una actitud positiva cap a web 2.0? Ets capaç de llegir en pantalla (buscar paraules, fer servir l’índex amb hipervincles, moure’t en el document...? i mantenir uns apunts digitals on acumulis la informació de diferents fonts?

Penso que els tinc un coneixement mig,  referents a l’assignatura. Dic això perquè si que sóc capaç d’instal·lar programari, explorar pel meu compte, llegir en pantalla, moure’m en un document... Tot i que no he fet servir mai l’índex amb hipervincles, o apunts digitals, necessito indicacions clares per instal·lar un programari i no conec la Web 2.0. Però tot i així, tinc bona disposició a aprendre i intentar fer-ho el millor possible.

10. Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ___9___

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: ___7___

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : __10______

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: ___5__

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: ____10_

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __3___

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ____9___

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: _____5_

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ____10____

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: __6______

PAC 1 MAPA CONCEPTUAL AVALUACIÓ INICIAL

                 MAPA CONCEPTUAL: AVALUACIÓ INICIAL

11. Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs   que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?

Començaré per l’última pregunta, ja que penso que si que canviaran els meus esquemes en un futur, a mesura que ens endinsem en l’assignatura i anem adquirint nous coneixements i noves visions. És per aquest motiu que ara per ara preferiria no posicionar-me davant un tribunal per què penso que al no dominar la matèria no podria estar en el cert 100% de les coses plantejades. Tot i així, tampoc tindria problema de fer-ho en el sentit, que tot el que he exposat aquí, és la meva opinió personal i experiència del que penso que se (sense buscar res més, ni cap informació externa) fins ara.

CONCLUSIONS

Penso que per ser una avaluació inicial, ha estat bastant complerta i amb unes preguntes un tant complexes, per l’amplitud de les seves respostes, que dificulten ( o almenys a mi), concretar o relacionar segons quins conceptes en certs moments, com és el cas de CIÈNCIA, TECNOLOGIA, SOCIETAT i EDUCACIÓ. Per tant, crec que serà una assignatura que ens aportarà bastants coses noves de profit, i que serà exigent en la manera de fer, però ho valoro positivament, per l’ajuda que es proporciona des dels companys d’aula i el consultor.